Un símbol és una representació sensible i no verbal d'una idea complexa, i que resulta d'un procés d'assimilació i síntesi d'aquesta idea en una cultura. Aquesta representació sensible pot tractar-se d'un element gràfic, visual, auditiu o figurat. Per tant, un símbol sorgeix d'un procés de convencionalització d'un concepte i de la manera d'expressar-se diferent al llenguatge verbal.
La paraula deriva de el terme llatí simbŏlum, i aquest prové del grec σύμβολον (symbolon). Es forma de l'arrel sense, que vol dir 'amb', 'al costat' o 'unit', i de ballein, que vol dir 'llançar'. Per tant, en un sentit etimològic un símbol és allò que es llança per unir.
Vol dir això que al voltant d'un símbol ha una convenció social que permet a tots els actors atorgar-li el mateix significat al símbol.
Els símbols tenen per funció transmetre significats complexos o abstractes, la densitat és difícil de resumir en el llenguatge quotidià. Per exemple, sentiments, valors religiosos, valors socials, valors numèrics, cultures, nacionalitats, ideologies, perill i antivalors, entre d'altres.
Ells no expliquen els conceptes com així ho fa el llenguatge, però permeten que aquests conceptes siguin comunicables i comprensibles, ja que no operen a nivell lògic sinó inconscient i subconscient.
Per tant, els símbols permeten intervenir entre el visible i l'invisible, el concret i l'abstracte. El símbol, a més, posseeix força unificadora, és a dir, aconsegueix sintetitzar en un sol element diversos nivells de significació.
A causa de que faciliten els processos de comprensió de la realitat, els símbols tenen una importància educativa i fins terapèutica.
Finalment, la comprensió del símbol permet que l'individu es reconegui que pertany a un grup sociocultural.
CARACTERÍSTIQUES DELS SÍMBOLS
• Formen part de la manera humana d'existir;
• Són representatius;
• Són indivisibles;
• Són col·lectius, no individuals;
• També tenen una vocació estètica;
• Són perceptibles a nivell subconscient o inconscient;
• Són significatius.
L'eficàcia d'un símbol depèn de la vigència del seu ús i significat en una determinada cultura. Per això és possible:
que s'oblidi l'origen d'un símbol però segueixi portant el significat del concepte (per exemple, el símbol de la medicina);
que es transformi el significat de el símbol a causa d'un canvi en les condicions històriques (per exemple, l'esvàstica).
Tipus de símbols
Existeixen tants tipus de símbols com expressions culturals i àmbits socials d'interacció hi ha. Així, els símbols es poden classificar segons el seu estil, funció o àmbit de circulació. Podem esmentar aquí alguns dels símbols més estesos que trobem en la cultura occidental.
• símbols gràfics
• símbols científics
• símbols religiosos
• Símbols patris o símbols nacionals
• Símbols de marques
DIFERÈNCIA ENTRE SÍMBOL, SIGNE I ICONA
Els símbols són representacions visuals o auditives que no guarden una relació de semblança amb la idea de representar, sinó una relació conceptual i metafòrica. Per exemple, el símbol antibel·licista conegut com a símbol de la pau, el símbol de la justícia, els cors com a símbol d'amor, etc.
Els signes són estrictament gràfics que delimiten idees de manera concreta, directa i immediata. Per tant, el signe és utilitari i està sotmès a control. Per exemple, les paraules.
Un icona és una imatge que representa de manera directa el significat a transmetre. És a dir, la imatge que pretén ser anàloga al seu significat. Per exemple, les emoticones, les icones de personatges sagrats, etc.